FILMS A L'AULA

 Aquests ultims dies hem estat veient pel·lícules a l'aula de comunicació audiovisual i m'agradaría compartir l'impressió que m'han causat.

-Le Voyage Dans La Lune per a ser una de les primeres pel·lícules del món, encara que en realitat és un curtmetratge, está ben plantejada i m'ha agradat l'imaginació que hi van posar per tractar de simular un viatge científic a la lluna a pesar de que en aquells anys encara no s'havia arribat. Està grabada en un plà fixe.

-The Kid és una pel·lícula  on el pla de grabació ja deixa de ser fixe, però hi ha pocs escenaris i es repeteixen. Està protagonitzada per un actor que m'agrada molt, tant per que vaig vore pel·lícules seves de xicoteta, com per que admire la capacitat que té de transmetre mímicament tot els sentiments que vol. Aquesta pel·lícula m'ha arribat al cor, encara sent muda, han fet una historia sentimental amb un gran toc humorístic.

-Frankenstein ja conté diàleg sonor i varíen molt més els escenaris, però, a diferència de les altres, m'ha paregut que no van saber transmetre el que dessitjaven i van fer molt confosa la pel·lícula.

-Duck Soup no té absolutament ningún sentit i de això tracta la pel·lícula, aquesta ha sigut de les meves favorites per l'enorme quantitat de tonteríes que els protagonistes eren capaços de dir i fer en menys d'un minut, son professionals de la risa absurda i això es lo que m'ha agradat, a més de que no teníen filtre per dir el que pensaven tenint en compte l'època en la que es va rodar.

-El Dictador, què puc dir d'aquesta pel·lícula? Té una història prou bé contada, és molt fàcil d'entendre i van barrejar comèdia amb la dura realitat que vivíen i crec que va ser molt riesgós fer i publicar aquesta pel•lícula, és una burla a la dictadura alemanya  que va començar només un any abans de que es rodara, a més el discurs sobre la pau que va donar el barber al final anava realmente dirigit als espectadors de la pel•lícula i açó va ser revolucionari.

-The Hustler, no vaig a mentir, m'ha posat molt incomoda sobretot pel comportament del protagonista, amb qui he empatitzat, m'he enfadat i moltes coses més. És una mica pesada de vore al principi, perquè és tot el rato el mateix, però, si que és veritat que eixe és l'encant de le pel·lícula, després quan hi han més interaccións és més agradable. El que més m'ha agradat ha sigut l'evolució de pensament que ha tingut el protagonista.

-Alien, l'Octau Passatger. D'aquesta pel·lícula puc dir que, encara que no soc fan del cinema de terror, aquesta no m'ha donat por en sí, el que si que conté són alguns sustos puntuals, a més ha sigut molt predictible el que anava a passar en cada moment i no es que jo siga vident. Aquesta probablement siga de les úniques o l'única pel·lícula que registre ací que no m'agrade.

-La Vita è Bella ha aconseguit fer-se pas fins al meu cor, no tinc res dolent a dir sobre aquesta pel·lícula. És una situació dura per la que estàn pasant, però, tot i aixó Guido sempre té una sonrisa a la cara i troba la part bonica de les coses, té un humor tan especial que arriba fins als espectadors, fent que rigues encara quan tens llagrimes als ulls, es mostra un amor pur tant romàntic com paternal i el protagonista troba sempre la manera de que les persones que estima patisquen lo menys posible. He plorat molt, i quí no? Perque aquesta pel·lícula poseeix una bellesa única així com la vida.

-El Club de la Lucha m'ha fet reflexionar sobre temes com la salut mental i l'autocrítica, que són temes que han estat molt presents a la meua vida. Al principi no m'estava agradant, però, quan va avançar vaig començar a crear les meues teoríes i m'ha sorprés, per a bé, com ha resultat ser tot.

-Let Me In, no m'ha agradat molt, he tractat d'entendre bé el trasfons de la pel.lícula, però, no ho he aconseguit. A més m'ha costat molt adonar-me de que la xiqueta era un vampir i com funcionava la ment del protagonista, Oskar. És una pel.lícula que se m'ha fet molt pesada i no he pogut comprender del tot.